Aristòtil va concebre l’ànima com quelcom no separat del cos i com aquell element que organitza i dirigeix el cos. Per l’estagirita, l’ànima és el que permet desenvolupar les funcions vitals. Però, què és l’ànima? El terme ‘ànima’, en grec clàssic (psykhé), com en moltes cultures de l’antiguitat, significa alè, alè de vida, de la mateixa manera que el terma llatí ‘anima’. Per tant, els animals som els que tenim ànima i, tenir ànima, ens fa ser, òbviament, éssers animats. Aristòtil deia que les funcions vitals de nutrició, respiració i percepció sensitiva eren pròpies dels éssers animats. En contraposició, un animal sense ànima és un animal mort, inanimat, un cadàver. D’aquesta manera, quan un animal mor, el que passa és que perd el seu alè de vida.